Des d'envasos bruts que engoleixen petites comunitats del sud-est asiàtic fins a residus que s'acumulen en plantes des dels Estats Units fins a Austràlia,
La prohibició de la Xina d'acceptar el plàstic usat del món ha fet caure els esforços de reciclatge.
Font: AFP
● Quan les empreses de reciclatge van gravitar a Malàisia, una economia negra els va acompanyar
● Alguns països tracten la prohibició de la Xina com una oportunitat i s'han adaptat ràpidament
Des d'envasos bruts que engloben petites comunitats del sud-est asiàtic fins a residus que s'acumulen a les plantes des dels Estats Units fins a Austràlia, la prohibició de la Xina d'acceptar el plàstic usat del món ha fet caure els esforços de reciclatge.
Durant molts anys, la Xina va agafar la major part de la ferralla de plàstic d'arreu del món, processant-ne gran part en un material de més qualitat que podria ser utilitzat pels fabricants.
Però, a principis del 2018, va tancar les seves portes a gairebé tots els residus plàstics estrangers, així com a molts altres reciclables, en un esforç per protegir el seu medi ambient i la qualitat de l'aire, deixant les nacions desenvolupades lluitant per trobar llocs per enviar els seus residus.
"Va ser com un terratrèmol", va dir Arnaud Brunet, director general del grup industrial amb seu a Brussel·les The Bureau of International Recycling.
“La Xina era el mercat més gran de reciclables. Va crear un gran xoc al mercat global".
En canvi, el plàstic es va redirigir en grans quantitats al sud-est asiàtic, on els recicladors xinesos s'han desplaçat.
Amb una gran minoria de parla xinesa, Malàisia era una de les millors opcions per als recicladors xinesos que volien traslladar-se, i les dades oficials van mostrar que les importacions de plàstic es van triplicar des dels nivells del 2016 fins a les 870.000 tones l'any passat.
A la petita ciutat de Jenjarom, a prop de Kuala Lumpur, les plantes de processament de plàstic van aparèixer en gran nombre, bombejant fums nocius durant tot el dia.
Enormes munts de residus plàstics, abocats a la intempèrie, s'amunteguen mentre els recicladors lluitaven per fer front a l'afluència d'envasos de productes quotidians, com ara aliments i detergents per a la roba, de llocs tan llunyans com Alemanya, els EUA i el Brasil.
Els residents aviat es van adonar de la pudor acre que hi havia a la ciutat, el tipus d'olor habitual en el processament de plàstic, però els activistes ambientals creien que alguns dels fums també provenien de la incineració de residus plàstics de massa baixa qualitat per reciclar-los.
"La gent va ser atacada per fums tòxics, despertant-les a la nit. Molts tossien molt", va dir el resident Pua Lay Peng.
"No vaig poder dormir, no vaig poder descansar, sempre em vaig sentir cansat", va afegir l'home de 47 anys.
Representants d'una ONG ecologista inspeccionen una fàbrica de residus plàstics abandonada a Jenjarom, als afores de Kuala Lumpur a Malàisia. Foto: AFP
Pua i altres membres de la comunitat van començar a investigar i, a mitjans del 2018, havien localitzat unes 40 plantes de processament, moltes de les quals semblaven estar operant sense els permisos adequats.
Les queixes inicials a les autoritats no van arribar enlloc, però van mantenir la pressió i, finalment, el govern va prendre mesures. Les autoritats van començar a tancar fàbriques il·legals a Jenjarom i van anunciar una congelació temporal dels permisos d'importació de plàstic a tot el país.
Es van tancar trenta-tres fàbriques, tot i que els activistes creien que moltes s'havien traslladat tranquil·lament a altres llocs del país. Els residents van dir que la qualitat de l'aire havia millorat però que quedaven alguns abocadors de plàstic.
A Austràlia, Europa i els Estats Units, molts dels que recollien plàstic i altres materials reciclables es van quedar lluitant per trobar nous llocs per enviar-lo.
Van fer front a costos més elevats per fer-lo processar pels recicladors a casa i, en alguns casos, van recórrer a enviar-lo als abocadors, ja que la ferralla s'amuntegava tan ràpidament.
"Dotze mesos després, encara estem sentint els efectes, però encara no hem passat a les solucions", va dir Garth Lamb, president de l'Associació de Gestió de Residus i Recuperació de Recursos d'Austràlia.
Alguns s'han adaptat més ràpidament al nou entorn, com alguns centres administrats per autoritats locals que recullen materials reciclables a Adelaide, Austràlia Meridional.
Els centres solien enviar gairebé tot, des de plàstic fins a paper i vidre, a la Xina, però ara el 80% és processat per empreses locals, i la majoria de la resta s'envia a l'Índia.
Les escombraries es tamisen i es classifiquen al lloc de reciclatge de la Northern Adelaide Waste Management Authority a Edimburg, un suburbi del nord de la ciutat d'Adelaide. Foto: AFP
Les escombraries es tamisen i es classifiquen al lloc de reciclatge de la Northern Adelaide Waste Management Authority a Edimburg, un suburbi del nord de la ciutat d'Adelaide. Foto: AFP
Comparteix:
"Ens vam moure ràpidament i vam mirar els mercats nacionals", va dir Adam Faulkner, director executiu de l'Autoritat de Gestió de Residus d'Adelaide del Nord.
"Hem descobert que donant suport als fabricants locals, hem pogut tornar als preus de prohibició anteriors a la Xina".
A la Xina continental, les importacions de residus plàstics van baixar de 600.000 tones al mes el 2016 a unes 30.000 al mes el 2018, segons dades citades en un informe recent de Greenpeace i l'ONG ecologista Global Alliance for Incinerator Alternatives.
Una vegada es van abandonar els bulliciosos centres de reciclatge a mesura que les empreses es van traslladar al sud-est asiàtic.
En una visita a la ciutat del sud de Xingtan l'any passat, Chen Liwen, fundador de l'ONG ambiental China Zero Waste Alliance, va trobar que la indústria del reciclatge havia desaparegut.
"Els recicladors de plàstic havien desaparegut; hi havia rètols de 'lloguer' arrebossats a les portes de les fàbriques i fins i tot rètols de contractació que demanaven que recicladors experimentats es traslladessin a Vietnam", va dir.
Les nacions del sud-est asiàtic afectades d'hora per la prohibició de la Xina, així com Malàisia, Tailàndia i Vietnam van ser molt afectades, han pres mesures per limitar les importacions de plàstic, però els residus simplement s'han redirigit a altres països sense restriccions, com Indonèsia i Turquia, va dir l'informe de Greenpeace.
Amb només un nou per cent dels plàstics que s'han produït mai reciclats, els activistes van dir que l'única solució a llarg termini a la crisi dels residus plàstics era que les empreses guanyen menys i els consumidors en utilitzin menys.
Kate Lin, activista de Greenpeace, va dir: "L'única solució a la contaminació per plàstic és produir menys plàstic".
Hora de publicació: 18-agost-2019